El concurs per al Nou Campus de Salut de Girona té per objecte el disseny d’un nou complex sanitari, universitari i de recerca destinat a convertir-se en el principal pol de salut de les comarques gironines. L’actuació es desenvolupa sobre un àmbit d’aproximadament 180.000 m² situat entre Girona i Salt, en una posició estratègica al costat de l’actual Hospital Santa Caterina. El programa contempla la construcció del nou Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, amb una superfície propera als 190.000 m² construïts, així com la integració de la Facultat de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona, espais per a la recerca biomèdica, serveis de suport i noves infraestructures urbanes i de mobilitat. El conjunt configurarà un campus de salut de referència capaç de concentrar assistència sanitària d’alta complexitat, docència universitària i recerca en un únic entorn. Un Campus de Salut per al segle XXI es molt més que la construcció d’un nou hospital: ha de ser un ecosistema integrat de salut, coneixement i innovació preparat per donar resposta als reptes derivats de l’envelliment de la població, la cronicitat i la constant evolució tecnològica. La proposta configura un campus permeable i habitable, estructurat al voltant d' un gran parc central que dóna sentit al conjunt, articula els recorreguts i integra de manera natural els edificis existents i els nous.
Adequació a l’entorn// Proposem el futur Campus de Salut com una nova centralitat capaç de connectar Girona i Salt, els equipaments sanitaris, la universitat i els espais oberts del Pla de Salt. El projecte no es planteja com un hospital aïllat, sinó com una peça integradora dins d’un sistema territorial més ampli. La implantació reforça les connexions urbanes i la continuïtat dels recorreguts de vianants i bicicletes, mentre que la relació amb l’Hospital Santa Caterina consolida la visió d’un únic campus de salut, docència i recerca. La volumetria s’adapta a les diferents escales de l’entorn: defineix un front urbà cap a l’Avinguda de la Pau i es fragmenta progressivament cap al sud per afavorir la integració amb el paisatge. El parc central esdevé l’element vertebrador que connecta totes les peces del campus i estructura la relació entre ciutat i natura.
Organització i esquema// L’organització del Campus de Salut es construeix al voltant d’un gran parc central que actua com a element vertebrador de tot el conjunt. Més que un espai lliure, aquest parc constitueix el principal espai de relació del campus, capaç d’articular assistència, docència, recerca i vida ciutadana dins d’una estructura unitària i recognoscible. Al seu voltant es disposen les diferents peces que conformen el campus. L’hospital, la universitat, els espais de recerca i els equipaments complementaris comparteixen una mateixa estructura urbana, afavorint les sinergies entre institucions i facilitant la seva evolució futura. Aquesta organització permet entendre el campus com un ecosistema de salut i coneixement, i no com una suma d’edificis independents. Funcionalment, el projecte s’estructura a partir d’un sòcol assistencial que concentra les àrees de major intensitat funcional i garanteix l’eficiència dels processos hospitalaris. Sobre aquesta base emergeixen els volums d’hospitalització, disposats en contacte permanent amb el parc i els espais oberts, assegurant la presència de llum natural, vistes i orientació en tots els àmbits assistencials. La planta soterrada incorpora una anella perimetral que integra la logística, les infraestructures i les instal·lacions tècniques del conjunt. Aquesta estratègia allibera la superfície de trànsits incompatibles i permet destinar els espais exteriors exclusivament a les persones i a l’activitat del campus. L’esquema resultant combina eficiència funcional, flexibilitat i qualitat ambiental, convertint el parc central en el veritable cor de la proposta i en l’element que dona coherència a tot el Campus de Salut.
Singularitat i caràcter// La singularitat de la proposta rau en la seva capacitat de convertir el paisatge en l’element central del projecte. L’hospital abandona la imatge tradicional de gran edifici compacte i es configura com un conjunt de volums connectats per espais oberts, jardins i recorreguts compartits. El parc deixa de ser un espai residual per convertir-se en el veritable centre de la vida del campus. La planta baixa oberta i permeable reforça aquesta relació entre arquitectura i natura, generant una experiència més humana, orientadora i saludable. La proposta no és només un hospital en un parc; és un parc que estructura la salut, el coneixement i la innovació.
Sostenibilitat// La sostenibilitat forma part de l’ADN de la proposta. La implantació compacta preserva grans superfícies verdes, mentre que els patis i la fragmentació volumètrica afavoreixen la il·luminació natural i redueixen la demanda energètica. El parc central actua com una infraestructura climàtica que millora el confort ambiental i incrementa la biodiversitat. Paral·lelament, la flexibilitat estructural, la industrialització constructiva i l’anella tècnica soterrada garanteixen la capacitat d’adaptació del campus davant els futurs canvis assistencials i tecnològics. La sostenibilitat s’entén així com la capacitat de l’edifici per evolucionar, mantenir-se útil i generar valor ambiental, social i econòmic durant tot el seu cicle de vida.
