La intervenció es realitza en un edifici noucentista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, de l'any 1921, amb aspecte de Masia Catalana de gran interès arquitectònic. Es troba a l'extrem oest del Parc Hospitalari Martí i Julià de més de 100.000m2 de superfície. L'edifici es va concebre amb un porxo en planta baixa, a la façana sud amb voltes sobre columnes ceràmiques i grans finestrals. L'edifici es distribueix de forma simètrica en un volum central i dues ales laterals. El volum de planta pis i segona puja a la part central de l'edifici amb coberta ceràmica a dues aigües. Es va realitzar una ampliació a la zona est, que és on es planteja el nou accés principal, sempre amb vistes de referència a l'edifici principal amb tota la part més pública i administrativa del centre.
Adequació a l’entorn //El projecte planteja la reforma interior d’un edifici catalogat dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Per tal de preservar la identitat històrica i la imatge paisatgística del Parc Hospitalari, la intervenció a la façana és mínima i d’un respecte absolut cap a l’existent.
Organització i Esquema // El programa es distribueix verticalment optimitzant les necessitats d’investigació i administració:
-
Planta Baixa (Recerca i Direcció): El sector est acull l’àrea de recepció i administració, vinculada a la sala de juntes i els serveis. Cap al nord, un passadís condueix als despatxos de gerència i direcció, que comparteixen una sala de reunions. Els laboratoris d’investigació integren zones de treball administratiu i es recolzen, a la franja nord, en sales de suport altament especialitzades (sales de PCR, microscòpia, congeladors, cambra frigorífica i sales multifuncionals). Al fons de la planta se situen la cuina de laboratori i l’accés directe a la sala de residus.
-
Planta Primera (Espais Diàfans i Conexió Exterior): S’articula mitjançant un eix central de circulació est-oest. La banda sud allotja el nucli de comunicació vertical i una àrea de treball diàfana que s’obre a una gran terrassa sud. La zona nord actua com un coixí ambiental mitjançant dos patis interiors on s’aboquen dos despatxos privats. El sector central dóna accés a un segon espai obert vinculat a la terrassa nord, mentre que l’extrem nord-est es reserva per a les oficines del CEIC (Comitè d’Ètica de la Investigació Clínica). Les galeries tècniques per a les instal·lacions i l’arxiu general ocupen els extrems est i oest.
-
Planta Segona i Sota Coberta (Administració i Serveis Tècnics): El segon nivell disposa d’un espai de treball operatiu al sud i de tres despatxos independents al nord. L’espai sota coberta s’habilita íntegrament com a galeria tècnica per centralitzar les instal·lacions.
Singularitat i Caràcter //La singularitat del projecte rau en el diàleg arquitectònic i la tensió formal que es genera entre la pell de l’edifici noucentista original i la intervenció interior contemporània, convertint el conjunt en un equipament científic d’avantguarda amb una forta identitat institucional.
Criteris de Sostenibilitat //Es dóna resposta a l’eficiència energètica mitjançant la substitució completa de les fusteries originals per tancaments d’alt rendiment i millors capacitats d’aïllament tèrmic. Així mateix, el manteniment dels grans finestrals històrics garanteix una excel·lent captació de llum natural, creant espais de treball molt lluminosos i minimitzant l’ús de la il·luminació artificial.
