L’Hospital de Figueres ha augmentat anualment el nombre de pacients que atén al servei de rehabilitació i per tant requereix un espai més gran per realitzar-ho correctament. Cal sumar a la insuficiència progressiva de l’espai, la poca versatilitat que limita l’actuació dels professionals que hi treballen. En aquest nou espai es donarà un nou impuls a la Unitat de Neurorehabilitació, amb l’àrea de la Rehabilitació Virtual. S'incopora també un jardí terapèutic, un espai exterior dissenyat per a que les necessitats físiques, psicològiques, socials i espirituals de les persones ingressades en una estructura sanitària els ajudi a mantenir el contacte amb la realitat i proporcioni benestar psicofísic als usuaris (pacients, familiars i professionals sanitaris).
Adequació a l’Entorn// La nova ubicació planteja millores com el circuit d’accés directe del pacient des de l’exterior i l’entrada de llum natural directa a la sala de rehabilitació. Alhora, l’actuació contempla la reforma d’un espai annex per a ubicar-hi cinc consultes.
Organització i Esquema// La relació directa amb l’entrada de l’hospital optimitza els recorreguts dels usuaris. Alhora, la bona disposició dels espais diferencia els recorreguts interns de personal i del públic, assegurant la no interferència entre ells.
A la reforma del bloc quirúrgic s’actúa en l’interior, reorganitzant els magatzems i zones annexes, però sense variar l’esquema i circulacions actuals que ja funcionen.
Singularitat i Caràcter// El projecte té com a protagonista un espai central ampli per a la realització d’exercicis. Funciona com a punt neuràlgic del gimnàs, des d’on centrifuguen un seguit de sales d’escala més petita per a treballs individuals. La combinació de colors en els paraments verticals i horitzontals defineix els espais convertint-se en un sistema d’orientació pels usuaris La sala principal del gimnàs rep llum natural de façana nord, garantint un nivell d’il·luminació òptim. L’ús de finestres entre els espais permet l’entrada de la llum natural en sales interiors. La llum que entra en els despatxos mitjançant lluernaris garanteix un ambient interior de qualitat per als treballadors.
Criteris de Sostenibilitat// S’ha treballat el control lumínic del projecte per tal d’obtenir beneficis de forma passiva obrint finestres i lluernaris per tal d’aprofitar la llum natural. D’altra banda, s’ha aïllat tota la façana existent per tal d’aconseguir millor eficiència dels equips de climatització.
Un dels punts claus és la incorporació del Jardí Terapèutic Bernat Jaume// Davant el repte de la cronicitat i l’envelliment, aquest projecte aplica l’evidència científica dels jardins terapèutics per humanitzar l’arquitectura sanitària, beneficiant més de 1.000 usuaris l’any. Es dissenya un oasi mediterrani amb accés autònom, concebut com un balcó connector amb la natura. L’espai s’estructura mitjançant recorreguts de formes orgàniques adaptats a cadires de rodes, combinant pèrgoles i porxos que en garanteixen l’ús tot l’any i una transició suau interior-exterior. La integració de plantes aromàtiques, estímuls sensorials i mobiliari flexible fomenta la rehabilitació, la socialització o el recolliment, mentre que unes jardineres elevades protegeixen la privacitat de les habitacions. El resultat optimitza l’entorn del centre i genera beneficis directes: millora la qualitat de vida, redueix la medicació i rebaixa l’estrès de pacients, familiars i professionals.
L’arquitectura en el jardí terapèutic té una importància fonamental, gràcies a la creació de diferents espais on els usuaris poden dur a terme activitats molt diverses. Aquests ambients de qualitat s’aconsegueixen en el moment en que el jardí s’introdueix en l’interior de l’edifici amb la col·locació dels testos amb vegetació i els bancs de fusta. La construcció d’un espai espai porxat a la sortida del jardí permet que hi hagi aquesta transició suau entre interior i exterior i evitar així una sortida directe que no sigui agradable per les persones, ja que permet als usuaris gaudir d’un espai previ amb ombra i cobert de la pluja. El jardí incorpora recorreguts que generen espais corbs en el qual els pacients mentre avancen poden observar i tocar la naturalesa que es crea com són les flors acolorides i aromàtiques, les harmonioses fonts d’aigua i els ocells cantaires. Al voltant d’aquests camins també s’hi troben mantes de gespa sobre les quals s’hi pot caminar i les graves que proporcionen diferents sensacions que s’experimenten al ser trepitjades. Els testos s’incorporen durant tot el recorregut del jardí i estan dissenyats amb formes orgàniques pensats per una integració amb l’entorn i adaptats per a les persones en cadira de rodes. Per ajudar a fer d’aquest recorregut una passejada agradable, en tot el camí es creen atmosferes amb diferents mobiliaris com són els bancs, cadires o tumbones que tenen una gran importància ja que proporcionen i ajuden als pacients a tenir llocs en els que socialitzar amb els familiars o els mateixos usuaris, o en els que simplement seure i restaurar el seu propi equilibri. En tot l’àmbit del jardí també hi apareix mobiliari no fixe com ara la il·luminació solar portàtil, la caseta d’ocells o les campanes eòliques, que propicia que les persones usuàries puguin moure al seu gust els objectes i crear els seus ambients. Gràcies a les formes orgàniques del camí afavoreix a l’aparició d’espais oberts on es poden realitzar activitats més dinàmiques.
Per un altre costat hi han les zones porxades en les quals es formen espais que poden ser coberts o no. Amb aquesta diferenciació d’ambients els pacients poden gaudir del jardí en qualsevol època de l’any, ja que disposen de les pèrgoles tapades pels dies de pluja o les que són descobertes, i així els usuaris poden ser conscients dels canvis en el cicle de vida, les estacions o el curs de l’aigua. La privacitat dels usuaris és molt important i per això gràcies a les formes corbes dels camins s’aconsegueix la creació d’espais diferents els uns dels altres on les persones poden gaudir del jardí sols o acompanyats. El creixement vertical de les plantes és un altre factor que ajuda a que les persones usuàries puguin trobar refugi. Aquests espais de porxos disposen de testos amb vegetació on les plantes enfiladisses creen ambients de transició entre la naturalesa i l’arquitectura, a més dels estímuls positius que es transmeten amb la combinació d’olors de les plantes aromàtiques.
