L'Hospital Santa Caterina constitueix un dels referents de l'arquitectura hospitalària contemporània a Catalunya. Des de la seva inauguració, l'edifici ha destacat per una concepció que transcendeix la resposta estrictament funcional per entendre l'hospital com un espai obert, integrat en el paisatge i centrat en l'experiència de les persones. La fragmentació dels volums, la presència constant de la llum natural i dels patis, la relació estreta amb el Parc Hospitalari Martí i Julià i una organització clara i flexible defineixen una arquitectura capaç d'evolucionar amb el pas del temps.
El fet d’haver format part de l’equip redactor del projecte original de l’Hospital de Santa Caterina permet afrontar-ne la transformació des d’un coneixement profund de la lògica arquitectònica que va donar origen al conjunt. Cada intervenció s’ha entès com un nou capítol d’una mateixa obra, preservant-ne la identitat i desenvolupant els principis que la van fer possible.
Al llarg dels darrers anys s’han projectat diferents actuacions de reforma i ampliació per adaptar l’hospital a les noves necessitats assistencials i tecnològiques. Entre aquestes destaquen el Laboratori d’Anàlisis Clíniques, l’Hospital de Dia Mèdic, l’Àrea de Rehabilitació i Fisioteràpia, la Unitat de Cures Intensives i l’ampliació del Bloc Quirúrgic. Es tracta de serveis estratègics que representen algunes de les àrees de més complexitat tècnica i funcional del centre, i la seva transformació ha contribuït a incrementar la capacitat assistencial i a millorar-ne el funcionament global.
Totes les actuacions comparteixen una mateixa filosofia: incorporar noves prestacions sense alterar l’essència arquitectònica de l’edifici. La flexibilitat prevista en el projecte original ha permès reorganitzar espais, integrar noves tecnologies i augmentar la complexitat funcional mantenint la claredat dels recorreguts, la relació visual amb el paisatge, l’entrada de llum natural i l’escala humana que caracteritzen l’Hospital Santa Caterina.
Intervenir en un hospital plenament operatiu exigeix una planificació especialment rigorosa. Cada projecte s’ha desenvolupat garantint la continuïtat de l’activitat assistencial mitjançant una acurada execució per fases, minimitzant les interferències sobre pacients, professionals i instal·lacions crítiques. La coordinació amb els equips clínics i tècnics ha estat una part inseparable del mateix procés de disseny, fent possible compatibilitzar la transformació de l’edifici amb el funcionament diari del centre.
Aquesta experiència continuada proporciona un coneixement excepcional de l’edifici, de la seva estructura, de les seves infraestructures i de la seva organització funcional. Aquest coneixement permet que cada nova actuació no sigui una resposta aïllada davant d’una necessitat concreta, sinó una oportunitat per reforçar la coherència global del conjunt hospitalari i millorar-ne progressivament el funcionament.
L’Hospital Santa Caterina va ser concebut, des del seu origen, com una arquitectura preparada per evolucionar. Les transformacions realitzades al llarg dels anys confirmen la vigència d’aquella estratègia inicial: un edifici prou flexible per incorporar nous models assistencials, respondre als avenços de la medicina i adaptar-se a les necessitats canviants de la societat sense renunciar als valors arquitectònics que li van donar identitat. Més que una successió de reformes, la intervenció continuada a l’Hospital Santa Caterina representa la continuïtat d’un mateix projecte arquitectònic. Una arquitectura que entén que la permanència no consisteix a romandre immutable, sinó a ser capaç de transformar-se preservant allò que realment li dona sentit.
