L’Arquitectura del model d’Atenció Integral Centrat en la Persona

Autor: Albert Vitaller Santiró
Data: 13-11-2017
+info castellano: http://hospitecnia.com/articulos-destacados/la-arquitectura-del-modelo-de-atencion-integral-centrado-en-la-persona/

Índex

    SITUACIÓ ACTUAL DE LES RESIDENCIES GERIÀTRIQUES

    Tothom vol envellir a casa seva, de manera que les residencies haurien de ser així, com la llar de cada un dels seus residents.
    En lloc d’això el que tenim actualment són residencies on la gent gran estan nets i alimentats, on importen els torns, la gestió i la seguretat, amb espais nets, segurs impersonals o institucionals.

    Està comprovat que hi ha una relació directa entre el disseny arquitectònic i el benestar subjectiu. La creació de entorns positius és, juntament amb l’atenció de les persones, un del pilars del model AICP.

    Aconseguir espais que promouen l’autonomia i independència de les persones, que promouen les relacions socials i la pertinència a un col·lectiu, però que també protegeixin la intimitat i individualitat ha de ser objectiva en el disseny de la residència, una arquitectura pensada des de l’usuari i per l’usuari, una arquitectura pensada en la persona.

    Las residencies no són hospitals ni hotels, han de ser llars per el seus residents.

    Històricament les residencies han evolucionat des del model del sanatori i l’hospital; conceptes com els llits com unitat de mesura o àrees de control d’infermeria han sigut de les pròpies residencies.

    Històricament les residencies han evolucionat des del model del sanatori i l’hospital; conceptes com els llits com unitat de mesura o àrees de control d’infermeria han sigut de les pròpies residencies.

    Els centres i serveis tradicionals parteixen d’una idea i una organització de l’atenció on l’autonomia de les persones es veu seriosament restringida. L’existència de les normes derivades dels objectius exclusivament organitzatius, l’escassa flexibilitat en l’atenció, més centrada en la realització de tasques programades que en cuidar a les persones, redueixen la capacitat dels residents a prendre les seves pròpies decisions i exercir un control sobre la seva vida quotidiana.

    L’arquitectura d’aquestes residencies ha sigut impersonal, on es prioritza la funcionalitat, la higiene i el compliment normatiu, per sobre de generar ambients que promouen el benestar dels residents.

    Els espais de menjar o estar on estan tot els residents, per facilitar el control i gestió, han sigut espais que generaven estrès i desconfort als usuaris.

    ESPAIS FÍSICS DE LES RESIDENCIES BASADES EN EL MODEL AICP

    L’estructura arquitectònica de les residencies basades en el model ACP ha d’organitzar-se en unitats de convivència, entre 14 i 16 persones, que combinen espais privats i espais compartits. Es composa d’un espai comú que inclou una cuina, menjador, sala d’estar i un excés a un espai exterior.

    La forma de vida de les unitats de convivència és similar a la dels entorns domèstics, tant en ambient com en rutines, horaris i activitats.

    Prioritzant els principis que regeixen el model de AICP (autonomia, integritat, individualitat, integració social, independència i continuïtat de cures), les Claus del disseny en aquestes residencies han estat:

    Ubicació del centre en un entorn urbà: forma part de la memòria dels residents, garantint la continuïtat amb la vida anterior i el manteniment de les relacions socials.

    Paisatge exterior considerat com un entorn terapèutic. La visió de l’exterior és una regla fonamental del disseny, per facilitar la presencia de la llum, que afavoreix l’orientació espai-temporal. Els espais exteriors naturals (jardins, terrasses…) afavoreixen la vida activa dels residents, la seva independència en ambients segurs i controlats.

    Criteris de disseny universal entenent com el disseny d’un entorn, edifici o producte que pugui ser utilitzat i entès per a tot el mon independentment de la seva edat, mida, habilitat o discapacitat.

    Garantir l’accessibilitat fàcil i plena a tots els espais, garantint la independència i seguretat de tots els usuaris.

    Establir dissenys i estratègies que facilitin l’orientació dels usuaris, de manera que en tot moment es pugui trobar, identificar i utilitzar els diferents llocs i espais sense demanar ajuda.

    Estimulació de la interacció social. Dissenyar espais que afavoreixin les trobades i la comunicació entre les persones, així com la socialització i la permanència en els grups socials dels residents.

    Promoció de la independència. Els residents tenen el dret a la seva intimitat i privacitat, pels que es projecten unitats amb un número màxim d’habitacions individuals.

    Estimulació dels sentits. S’ha tingut especial cura amb el confort acústic, la ventilació i la renovació de l’aire per a evitar mals olors, el control higrotèrmic dels diferents espais, màxima llum natural en tots els espais amb control solar de les finestres i balconeres

    Promoure la il·luminació natural de tots els espais, ja que la llum natural té incidència en el cicle de llum natural té incidència en el ritme circadià i en l’orientació espai-temporal dels residents.

    Cuidar la qualitat de l’aire interior i la ventilació, ja que juguen un paper decisiu en el control de les concentracions d’agents patògens; s’ha de compaginar els sistemes de ventilació natural amb els mecànics per aprofitar les qualitats climatològiques de la zona i amortitzar el consum energètic de l’edifici.

    Creació d’ambients afectius i segurs, mitjançant la presencia de les plantes i participant els residents en la decoració dels espais.

    És important l’ús dels materials culturalment rellevants i familiars pels usuaris, que a la vegada són compatibles amb salubritat, el manteniment i els requeriments funcionals.

    Habitacions individuals, per preservar la intimitat i la independència dels residents, així com habitacions que puguin ser personalitzades per crear continuïtat amb la vida anterior, permetent que els residents portin els seus propis mobles, fotografies i objectes decoratius.

    Co-disseny, utilitzant l’Arquitectura com estratègia de disseny que promogui la participació en la presa de decisió que incumbeixen com usuaris finals (personalització dels espais, establir estratègies de participació dels usuaris que requereixen la coordinació entre el equips de disseny i gestió, formació de grups de treball amb els residents).

    L’objectiu és aconseguir espais on els residents sentin la seva llar on desenvolupar un projecte de vida.

    CASOS PRÀCTICS

    ADECUACIÓ DE LA RESIDENCIA DE SANT HILARI SACALM

    La residència de SANT HILARI SACALM és l’ADECUACIÓ d’una residència de 54 usuaris, en plena activitat, al model AICP. El projecte consisteix en canviar l’estructura funcional tradicional del centre i crear unitats de convivència independents.

    L’edifici consta de 3 plantes i aprofita la topografia de la parcel·la per tenir accés directe a l’exterior en cada una d’elles. La ubicació en una zona alta del municipi fa que la residència incorpora el paisatge com part de la decoració.

    Imatge del exterior de la residencia, integrada en l’entorn i el paisatge natural privilegiat.

    Abans de l’adequació, la residencia s’estructurava donant el servei a 30 residents agrupats en habitacions dobles i individuals. Les zones dels dormitoris es situen a les plantes pisos i els espais comuns (menjador, sala d’estar..) es situen en un sol espai en la planta baixa. Aquesta situació provoca que sovint els espais comuns fossin insuficients per l’acumulació de residents a les hores d’afluència. A més a més, es generava un ambient poc controlat i impersonal pel fet de tenir un elevat número de persones a la sala sense poder ser ateses de forma personal.

    Com a resultat, els usuaris passaven la major part del temps a les habitacions, sense relacionar-se amb la resta de companys i sense gaudir de l’espai exterior.

    PROJECTE

    El Projecte de adequació de la residencia del model de AICP parteix de la voluntat de oferir el millor servei als residents i, en definitiva, millorar el seu BENESTAR físic i anímic. Per això, pretén fomentar la PARTICIPACIÓ dels usuaris, fent-los partícips de la vida de la seva comunitat i a la vegada, oferir un entorn mes proper a la seva vida anterior.

    La unitat de convivència te una geometria irregular que s’ha aprofitat per organitzar-lo en dos ambients (menjador i zona d’estar) articulats per una cuina oberta, en la zona mes interior. A mes a mes el espai disposa d’un accés directe a una Terrassa exterior amb vistes al municipi i al paisatge.

    La zona del menjador s’organitza mitjançant taules agrupables, de manera que es poden aconseguir diferents configuracions segons les necessitats de cada moment. La FLEXIBILITAT del espai ha sigut una premissa important, de manera que el disseny dels elements , tant de d’instal·lació de il·luminació, calefacció o mobiliari no interfereixi aquest objectiu.

    La zona de estar s’organitza també en ambients, com la zona de la televisió, una xemeneia elèctrica i una zona de biblioteca, de manera que es generen espais de SOCIABILITZACIÓ però també llocs individuals de recolliment.

    Articulant aquests espais s’ubica la cuina, amb taulells mòbils en altura, que faciliten la participació dels residents en actes quotidians com son la preparació dels esmorzars o inclús el rentat de la vaixella.

     

    Disposen a mes a mes una rentadora i una zona de planxat que fomenta la AUTONOMIA i la PLANIFICACIÓ dels residents en rutines domestica que han fet a la llarga de la seva vida.

    A demes, el espai disponible tenia diferents nivells que es salvaven amb escales apartades, següent un inconvenient per la gent de mobilitat reduïda. Partint de un principi de ACESIBILITAT e INTEGRACIÓ la principal actuació va ser anivellar tot el espai traslladant el desnivell al accés mitjançant una lleugera rampa, garantitzant la mobilitat per a tots els usuaris.

    El principi de independència i vida autònoma dels residents, cuinant o planxant la seva roba.

    Atenent el model AICP, es van realitzar varies reunions durant la obra amb els residents, acompanyats pels seus familiars i el personal del centre, per que participessis activament sobre el interiorisme del espai. Al final, ham sigut ells mateixos qui han decidit els colors de les parets, el triar e inclús el mobiliari.

    Imatge del exterior de la residencia, integrada en l’entorn i el paisatge natural privilegiat.

    TRANSFORMACIÓ ANTIC HOSPITAL D’OLOT

    El Projecte de la RESIDENCIA SANT JAUME D’OLOT consisteix en la TRANSFORMACIÓ del antic hospital d’Olot en una residencia com el model de atenció integral centrada en la persona (AICP) de 64 residents, organitzats en 4 unitats de convivència independents.

    Es tracta de un edifici amb una extensa historia dins del municipi de Olot, ja que va ser construït en el segle XVI i a dia de avui es considera BE CULTURAL LOCAL(BCIL). Durant el segle XVI, una iniciativa privada promou el trasllat i la construcció d’un nou hospital que s’ubicaria on es troba actualment, un punt clau de elevat flux personal i lleugerament separat de la nova trama urbana que es desenvolupa al voltant de la plaça major.

    El hospital ha estat en funcionament fins que l’any 2000 es va elaborar un pla estratègic  que confirma la falta d’espai per els diferents serveis del centre i la necessitat de construir un nou hospital, deixant aquest edifici com a residencia geriàtrica.

    PROJECTE

    Avui en dia la residencia geriàtrica del servei de 64 residents. El estat de conservació del edifici requereix una reforma per actualitzar i adequar el espai a les necessitats actuals, i es per això que el projecte consisteix en la TRANSFORMACIÓ del edifici amb el model AICP.

    Imatges del estat actual. La residencia requereix de una transformació per adaptar-lo a les necessitats actuals.

    Pel desenvolupament del projecte s’ha tingut en compte la rellevància històrica del edifici tant a nivell arquitectònic com el punt d’interès històric del municipi.

    Un criteri que sustenta el model AICP es la importància del ENTORN on s’ubica el centre. En aquest cas, sense dubte, ens trobem en un entorn privilegiat, en el nucli del casc antic del municipi d’Olot i en un edifici històric. Aquesta situació afavoreix el benestar dels usuaris, que es troben en un lloc conegut, que forma part de la seva memòria, garantitzant la continuïtat de la seva vida anterior i el manteniment de les relacions socials.

    Per emfatitzar aquest caràcter de permanència de la llar, es reubica el accés principal del edifici en el pati històric, de manera que el centre s’apropia de ell i ho incorpora com a espai de activitats.

    Nou accés des del pati centrals

    Las plantes superiors s’organitzen a partir d’un passadís perimetral al voltant del pati, que uneix tota la planta i recupera la circulació original del claustre. De aquesta forma s’aconsegueix tot un esquema ORGANITZATIU CLAR I ENTENDIBLE per qualsevol usuari.

    Les unitats de convivència es distribueixen 1 en planta primera i 3 en planta segona.  En la primera planta trobem els serveis generals de la residencia del ala nord, i la unitat de convivència en l’ala sud aprofitant la Terrassa existent. En la segona planta, trobem 3 unitats de convivència unides pel passadís central al voltant del pati. 1 unitat es troba en l’ala nord, l’altre al oest i la ultima en el sud, igual que en la primera planta.

    1.Organització al voltant del pati per recuperar la circulació original del claustre.    

    2.Nou accés des del pati interior.                                                                                             

    3.Distribució de les unitats de convivència  al voltant del pati.

    Cada unitat de convivència esta dissenyada per un màxim de 16 residents, s’organitza amb  habitacions dobles i individuals per mantenir un numero màxim de usuaris i garantitzar la sensació de privacitat i intimitat. A més es requereix afavorir en tot moment la autonomia dels usuaris , oferint diversitat de recursos, programes i serveis per minimitzar les situacions de dependència i afavorir que les persones mostrin les seves preferències i puguin escollir entre diverses opcions relacionades amb els preocupessis que afecten.

    Les habitacions son el punt mes íntim i personal dels usuaris . Es important que s’ofereixi un espai amb un AMBIENT AFECTIU I CALID, on els usuaris es sentin com a casa. Per això s’ha dissenyat amb materials molt identificables com a la llar, com el paviment de LVT de aspecte i textura de fusta. Inclús per fer partícips  als usuaris de aquestes decisions, s’han organitzat grups de treball amb els pacients per assignar  les habitacions i que cadascú pugui personalitzar el color de la seva habitació, així com els elements decoratius.

    El ambient càlid dels materials utilitzats estimula la emotivitat positiva. Els elements decoratius afavoreixen la successió dels coneixements positius.

    Cada unitat de convivència disposa també de una sala de estar-menjador com punt neuràlgic de INTERACCIÓ SOCIAL. Es tracta de un espai perquè les persones interactuïn amb les del seu entorn, gaudeixin de la companyia- tant els seus companys com el del personal- i tinguin un espai on es sentin còmodes fora del seu espai mes íntim com es la habitació. A més, disposen d’una cuina adaptada, així com la adequació dels espais per la rentadora i la planxa per promoure la INDEPENDENCIA I AUTONOMIA, per que les persones puguin sentir que poden desenvolupar el seu propi pla de vida, rutina i prendre decisions en aspectes importants de la seva vida.

    La residencia representa la cara amable i la calidesa humana de la arquitectura i el disseny. Ideat per crear records i emocions.

    La unitat crea 2 ambients: menjador, organitzat al voltant de una cuina, equipada amb un taulell mòbil en altura, microones, nevera i pica. La sala de estar s’organitza en 2 costats, una xemeneia elèctrica i biblioteca, i l’altre amb sofàs i televisió.

    Amb la TRANSFORMACIÓ que disposa el projecte, s’aconsegueix per millorar considerablement el estil de vida i confort dels usuaris. Es passa de un model basat en la dependència, i generalització a un model focalitzat en el usuari individual, on es pugui sentir en un entorn càlid i segur on sentí que segueix tenint el control de la seva pròpia vida i la presa de decisions  en els esdeveniments quotidians.