Arquitectura per a la Salut Mental

Autor: Albert Vitaller i Santiró
Fecha de publicación: Abril de 2022
Referència: https://bit.ly/3uv1U1j

Índex

     

     

    L’accés a l’atenció de salut mental d’alta qualitat és més essencial que mai. Es considera que un 25% de la població tindrà un trastorn mental al llarg de la vida, ia Catalunya representen un 12,5% dels problemes de salut de la població, per sobre del càncer o malalties cardiovasculars.

    La malaltia mental pot desposseir les persones de la seva independència, benestar i dignitat. La malaltia mental afecta la capacitat d’una persona per viure amb comoditat i propòsit.

    Amb una pandèmia mundial que ha accentuat la necessitat d’atenció a la salut mental de milions de persones a tot el món, és fonamental la creació d’entorns que tractin els biaixos culturals i ajudin a transformar els estigmes que aquesta malaltia comporta.

    Parlar de “Hospital psiquiàtric” porta a la ment imatges ombrívoles, sovint incòmodes: des del pacient mental estereotipat, perillosament violent fins als ambients lúgubres en què es manté els pacients fomentat per clixés que formen part de l’imaginari col·lectiu i que es troben abundantment en les pel·lícules i els mitjans de comunicació

    L’estigma associat a la malaltia mental és molt comú. Els pacients enfronten prejudicis, estereotips, malentesos, discriminació i autoestigma. Tenen por de ser etiquetats. Una altra por és als serveis de salut mental i l’aprensió al tractament augmenta; quan un pacient ha de ser tractat en un hospital psiquiàtric, apareix la por a l’estigma associada a una instal·lació, que sovint s’associen amb una penitenciaria o un asil.

    Durant dècades, les institucions de salut mental, dissenyades per a pacients en perill d’autolesionar-se, han prioritzat la seguretat (malalts i treballadors) sobre la creació d’entorns favorables per als pacients.

    Aquests edificis, amb un caràcter més propi d’institucions penitenciàries, s’enfoquen a mantenir els pacients tan segurs i distanciats com sigui possible. Els components arquitectònics i de disseny limitants, combinats amb la manca de naturalesa, només fan que els pacients se sentin cada cop més aïllats.

    Els espais de salut mental tenen un impacte significatiu en el procés de recuperació dels trastorns de la conducta. L’estigmatització de la malaltia mental es reforça a través d’espais de tractament encara avui amb un caràcter clínic i institucional, dissenyats per ser segurs i fàcils de netejar, cosa que sovint resulta en espais que perceben freds i estèrils, plens de materials durs i sintètics.

    Després d’un segle d’institucions insalubres que han encoratjat l’estigma associat amb el manicomi, els darrers anys la tendència és promoure la importància de l’entorn físic per a la rehabilitació psiquiàtrica, incorporant la comunitat i les idees d’entorns favorables per al pacient en el disseny dels recursos per a la recuperació dels trastorns de salut mental.

    Com pot millorar l’arquitectura els entorns terapèutics?

    L’espai físic ha de ser un entorn favorable per al pacient que complementi la pràctica clínica i fomenti la reducció de l’estada.

    Mitjançant un disseny conscient dels espais es pot fomentar l’activitat física de les persones per a una millor gestió de la comorbiditat dels pacients, cosa que significa millorar també la pressió arterial, diabetis, obesitat i malalties respiratòries.

    Diversos estudis han comprovat que les habitacions individuals per a pacients amb bany privat redueixen l’estrès i l’agressivitat dels usuaris, de manera que millora el procés de recuperació i les condicions laborals dels cuidadors.

    S’ha demostrat que l’exposició a la natura redueix els nivells de cortisol, un indicador d’estrès o que reemplaçar habitacions grans, per espais més privats i íntims pot disminuir l’estrès dels pacients aconseguint més adherència al tractament i aconseguir un progrés durador en recuperació.

    Per al disseny de l’ampliació i la reforma de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell hem realitzat una àmplia revisió de la literatura existent sobre el disseny per a establiments de salut mental, en què es determina que hi ha elements de l’entorn físic que afecten directament la salut mental de les persones.

    Hem desenvolupat en aquest edifici cinc conceptes que formen part de la nostra manera d’afrontar els projectes, un disseny conscient perquè l’entorn físic participi del procés de recuperació dels pacients, posant al centre dels nostres dissenys les persones:

    El paisatge exterior s’ha de considerar com una part fonamental de l’entorn terapèutic. La visió de l’exterior és una regla de disseny fonamental, per facilitar la presència de la llum, que afavoreix l’orientació espai-temporal.

    Cal crear connexions amb la natura a diverses escales, des d’àrees protegides a l’aire lliure per llegir, parlar o seure i pensar fins a les vistes restauradores cap a la natura, des de l’exterior o des de les finestres de l’interior de l’edifici.

    Els espais exteriors (jardins, terrasses…) afavoreixen la vida activa dels pacients, la seva independència en ambients segurs, controlats i que redueixen l’agressivitat i l’ansietat.

    És important estimular la interacció social, com a part fonamental de la normalització i contra l’estigmatització dels pacients amb trastorns mentals. Cal dissenyar llocs que afavoreixin les trobades i la comunicació entre les persones, així com la sociabilització i la permanència als grups socials dels pacients.

    Cal crear diferents espais que fomentin la possibilitat de desenvolupar activitats, grupals o individuals, diverses i que facilitin la interacció entre les persones, creant espais de conversa i zones de lleure, igual que en un espai domèstic hi ha espais per a diverses activitats, tant interiors (menjadors, estar, biblioteca) com a exteriors (porxos).

    La implicació de les famílies és molt important. Cal disposar d’espais on els residents puguin compartir amb els seus familiars la seva vida diària, dins de l’espai comú o petites sales privades.

    És important Cal crear espais que assegurin la protecció de la dignitat i la privadesa dels pacients mentre mantenen la seguretat, així com la humanització adequada de l’espai hospitalari amb respecte pels determinants locals i culturals.
    L’habitació individual permet als residents controlar el nivell d’estímuls i la personalització de l’espai, cosa que proporcionarà familiaritat i un entorn propi.
    A tots els espais han de tenir la màxima llum natural, ja que té un efecte beneficiós sobre el benestar dels pacients. Hi ha nombrosos estudis que verifiquen la millora sobre el ritme circadià dels residents, el cicle dia-nit, el nivell d’activitat o la reducció del consum de medicació.

    S’ha de promoure el màxim l’entrada de llum solar mitjançant finestres a l’exterior, que alhora permetin establir contacte amb l’entorn i eixamplar la percepció de l’entorn espacial.

    És fonamental la creació d’ambients afectius i segurs, llocs on els pacients se senti còmodes, segurs i en un entorn domèstic (en el sentit de l’escala, el confort, els materials o el mobiliari) i, en darrera instància, que infongui sentit d’esperança. L’objectiu és desinstitucionalitzar les instal·lacions i crear llocs que siguin còmodes, tranquils i silenciosament inspiradors.

    És important l’ús de materials culturalment rellevants i familiars per als usuaris, que siguin compatibles amb la seguretat dels pacients, la salubritat i el respecte al medi ambient.

    cat

    Edifici assistencial Martorell ( salut Mental), en obres.

    Edifici assistencial Martorell ( salut Mental), en obres.

     

    L’arquitectura és espai i lloc, comprendre el context físic de la vida de les persones. Qualsevol obstacle al nostre entorn requereix energia extra de la nostra part. Quan estem bé i actius això és manejable: quan estem malalts és més difícil superar aquests obstacles, ja que ens cal recórrer a recursos que són escassos o no estan disponibles. Dissenyar espais d’acord amb la percepció i la fisiologia de les persones, i les millors pràctiques terapèutiques, és l’essència de l’arquitectura terapèutica, que l’entorn sigui restaurador i recolzi la salut i el benestar
    Fomentar l’escala humana, el confort i el benestar dels usuaris, dissenyant per a l’estimulació de tots els sentits humans, aconseguir espais que promoguin l’autonomia i la independència de les persones, les relacions socials i la pertinença a un col·lectiu, però que també protegeixin la intimitat i la individualitat és l’objectiu en els nostres dissenys, una Arquitectura centrada en la persona.