El jardí terapèutic és un espai exterior dissenyat per a que les necessitats físiques, psicològiques, socials i espirituals de les persones ingressades en una estructura sanitària els ajudi a mantenir el contacte amb la realitat i proporcioni benestar psicofísic als usuaris (pacients, familiars i professionals sanitaris).
A finals del segle XX, l’increment de l’esperança de vida de les persones fins a edats molt avançades, l’augment de la complexitat per la presència de malalties cròniques sense tractament etiològic però amb gran impacte sobre el pacient i el seu entorn constitueixen un nou repte per als professionals de la salut. El concepte multidimensional de salut entès com a benestar físic, mental i social (OMS 1946) és més actual que mai. L’atenció centrada en la persona on es prioritza necessitats, valors i preferències es una exigència per a les institucions i els professionals, especialment per aquells que abordem situacions de complexitat crònica i de final de vida.
Els estudis iniciats per Roger Ulrich, continuats per Clare Cooper Marcus (1995) i per Adrian Burton publicats a “The Lancet Neurology” (2014) aboquen resultats de més de 30 anys sobre els efectes i beneficis dels jardins terapèutics.
El jardí va adreçat a més de 1000 persones l’any entre els pacients ingressats a les unitats d’internament i els usuaris d’hospital de dia a banda de les famílies i professionals: Pacients afectats de malaltia d’Alzheimer, malalties cròniques d’elevada complexitat, Convalescència, pal·liatius, oncològics, rehabilitació funcional i/o psicoestimulació geriatrica.
La naturalesa en relació amb les persones // La naturalesa té un efecte rehabilitador en tots nosaltres. És per això que s’ofereix als pacients un jardí amb accés directe des del centre, de manera que hi puguin sortir sempre que vulguin, sense que necessitin una atenció especial o assistència dels treballadors.
Un pati multiplica les oportunitats de moviment. La possibilitat de moure’s, sentir l’espai, respirar una mica d’aire fresc o fumar incrementa la possibilitat de realitzar activitat física. El canvi de les hores i les estacions es fan més perceptibles. El fred de l’hivern a la pell, la sensació d’escalfor amb els raigs de sol a la primavera. Sentir les gotes de pluja en les tempestes d’estiu.
El projecte// A ningú se li escapa que, en determinades situacions vitals –les que envolten una bona part dels pacients que es troben al Centre- disposar de referents que facilitin la pròpia relació amb l’entorn que ens envolta faciliten aquesta relació, la sensació de seguretat i, en definitiva, la tranquil·litat de tots. Aquesta és la causa principal d’haver proposat un jardí on l’eix el constituirà un ambient perfectament conegut per tots perquè és el que ens ha envoltat tota la vida: la Mediterrània.
La Mediterrània, afortunadament, pot estar representada per un conjunt de plantes extremadament riques a l’hora d’interactuar-hi: plantes aromàtiques, plantes medicinals, plantes de temporada… totes elles confegint un conjunt que no ens és estrany. Possiblement sigui un dels referents més arrelats entre nosaltres. És per tot això que aquest és l’essència del jardí que hem proposat: un balcó al món exterior.
L’estructura del jardí// El jardí que plantegem no és una estructura monolítica, sinó que es composa de diferents ambients i espais que el fan especialment dinàmic: espais per estar-hi i parlar, espais per experimentar amb les plantes, espais per contemplar (i deixar passar l’estona), camins per on passejar… Tot acompanyat d’una gran varietat d’espècies de plantes que no només ens permeten gaudir-ne des del propi jardí sinó que alhora constitueixen una nova visió des de les habitacions que l’envolten i, en conseqüència, una millora objectiva també per aquells que no en poden gaudir directament i que ho han de fer des del llit.
En aquest sentit, també s’ha tingut en compte la necessitat de garantir la seva intimitat, de forma que l’espai general ha estat dissenyat i ha estat proveït d’elements que ajudin a distreure la visió de les cambres per part dels usuaris del jardí (elements de jardineria alçada). A fi de que la utilització del jardí no es limiti a les èpoques de bon temps, s’hi instal·laran pèrgoles que ens permetran protegir-nos quan convingui i que, de fet, seran les que garantiran la creació d’espais diversos on estar, a banda dels diversos punts d’experimentació directa.
Arquitectura i jardí terapèutic// L’arquitectura en el jardí terapèutic té una importància fonamental, gràcies a la creació de diferents espais on els usuaris poden dur a terme activitats molt diverses. Aquests ambients de qualitat s’aconsegueixen en el moment en que el jardí s’introdueix en l’interior de l’edifici amb la col·locació dels testos amb vegetació i els bancs de fusta. La construcció d’un espai espai porxat a la sortida del jardí permet que hi hagi aquesta transició suau entre interior i exterior i evitar així una sortida directe que no sigui agradable per les persones, ja que permet als usuaris gaudir d’un espai previ amb ombra i cobert de la pluja.
El jardí incorpora recorreguts que generen espais corbs en el qual els pacients mentre avancen poden observar i tocar la naturalesa que es crea com són les flors acolorides i aromàtiques, les harmonioses fonts d’aigua i els ocells cantaires. Al voltant d’aquests camins també s’hi troben mantes de gespa sobre les quals s’hi pot caminar i les graves que proporcionen diferents sensacions que s’experimenten al ser trepitjades.
Els testos s’incorporen durant tot el recorregut del jardí i estan dissenyats amb formes orgàniques pensats per una integració amb l’entorn i adaptats per a les persones en cadira de rodes. Per ajudar a fer d’aquest recorregut una passejada agradable, en tot el camí es creen atmosferes amb diferents mobiliaris com són els bancs, cadires o tumbones que tenen una gran importància ja que proporcionen i ajuden als pacients a tenir llocs en els que socialitzar amb els familiars o els mateixos usuaris, o en els que simplement seure i restaurar el seu propi equilibri.
En tot l’àmbit del jardí també hi apareix mobiliari no fixe com ara la il·luminació solar portàtil, la caseta d’ocells o les campanes eòliques, que propicia que les persones usuàries puguin moure al seu gust els objectes i crear els seus ambients. Gràcies a les formes orgàniques del camí afavoreix a l’aparició d’espais oberts on es poden realitzar activitats més dinàmiques.
Per un altre costat hi han les zones porxades en les quals es formen espais que poden ser coberts o no. Amb aquesta diferenciació d’ambients els pacients poden gaudir del jardí en qualsevol època de l’any, ja que disposen de les pèrgoles tapades pels dies de pluja o les que són descobertes, i així els usuaris poden ser conscients dels canvis en el cicle de vida, les estacions o el curs de l’aigua. La privacitat dels usuaris és molt important i per això gràcies a les formes corbes dels camins s’aconsegueix la creació d’espais diferents els uns dels altres on les persones poden gaudir del jardí sols o acompanyats. El creixement vertical de les plantes és un altre factor que ajuda a que les persones usuàries puguin trobar refugi. Aquests espais de porxos disposen de testos amb vegetació on les plantes enfiladisses creen ambients de transició entre la naturalesa i l’arquitectura, a més dels estímuls positius que es transmeten amb la combinació d’olors de les plantes aromàtiques.
Beneficis objectius// Un jardí terapèutic ofereix uns avantatges que el fan especialment interessant per a tots els agents que hi intervenen, ja siguin els pacients, els seus cuidadors, els visitants del Centre, el propi Centre o l’entorn on aquest desenvolupa la seva activitat.
Amb ells principals en podem fer una relació prou interessant com per aconsellar un projecte com el que ens ocupa:
- Millora de la qualitat de vida dels pacients.
- Ajuda a la disminució del consum de medicaments.
- Millora de l’ànim general de les persones que el visiten.
- Ajuda a la interacció entre el pacient i el/s seu/s cuidador/s, així com a la millora de la seva relació.
- Proposa noves activitats desvinculades del món sanitari que envolta el dia a dia de les persones al Centre.
- Proporciona nous espais dels que gaudir o aprofitament d’altres que fins ara podien haver estat infrautilitzats.
- Millora la percepció general del Centre (no només en termes formals, sinó també en termes assistencials).
- El situa (al Centre) en una posició diferent i destacada en l’entorn urbà on es troba.
