El contacte amb la natura com a valor terapèutic ha estat present al llarg de la història. Però els avenços científics en el camp de la medicina a partir de la dècada dels 50 allunyen el pacient de la natura i fan que la malaltia esdevingui el focus d’atenció. Amb la voluntat d’humanitzar l’entorn, neix el projecte de jardí terapèutic del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, la qual cosa suposarà una millora assistencial per a tots els pacients.
S’ha realitzat la presentació del projecte del Jardí Terapèutic amb el lema “A vegades una flor sí que fa estiu”.
Des de la Fundació Salut Empordà s’han proposat convertir la terrassa del Centre Sociosanitari Bernat Jaume en un jardí terapèutic. Aquest espai proporcionarà un benestar psicofísic tant a pacients com a familiars i professionals.
La presentació ha comptat amb la presència de Martí Masferrer, Esther Celda, Laia Isern, Joan Canals, Anna Aldrufeu, Jordi Masquef i altres membres del patronat de la Fundació Salut Empordà.
Després de la presentació s’ha realitzat un recorregut pel futur jardí on es poden veure les marques del resultat.
A partir d’aquí s’inicia una campanya de mecenatge per a la creació d’aquest nou espai.
Per a més informació podeu entrar a www.llavordefutur.com
L’arquitectura en el jardí terapèutic té una importància fonamental, gràcies a la creació de diferents espais on els usuaris poden dur a terme activitats molt diverses.
Aquests ambients de qualitat s’aconsegueixen en el moment en que el jardí s’introdueix en l’interior de l’edifici amb la col·locació dels testos amb vegetació i els bancs de fusta. La construcció d’un espai espai porxat a la sortida del jardí permet que hi hagi aquesta transició suau entre interior i exterior i evitar així una sortida directe que no sigui agradable per les persones, ja que permet als usuaris gaudir d’un espai previ amb ombra i cobert de la pluja. El jardí incorpora recorreguts que generen espais corbs en el qual els pacients mentre avancen poden observar i tocar la naturalesa que es crea com són les flors acolorides i aromàtiques, les harmonioses fonts d’aigua i els ocells cantaires. Al voltant d’aquests camins també s’hi troben mantes de gespa sobre les quals s’hi pot caminar i les graves que proporcionen diferents sensacions que s’experimenten al ser trepitjades.
Els testos s’incorporen durant tot el recorregut del jardí i estan dissenyats amb formes orgàniques pensats per una integració amb l’entorn i adaptats per a les persones en cadira de rodes.
Per ajudar a fer d’aquest recorregut una passejada agradable, en tot el camí es creen atmòsferes amb diferents mobiliaris com són els bancs, cadires o tumbones que tenen una gran importància ja que proporcienen i ajuden als pacients a tenir llocs en els que socialitzar amb els familiars o els mateixos usuaris, o en els que simplement seure i restaurar el seu propi equilibri.
Gràcies a les formes orgàniques del camí afavoreix a l’aparició d’espais oberts on es poden realitzar activitats més dinàmiques.
Per un altre costat hi han les zones porxades en les quals es formen espais que poden ser coberts o no. Amb aquesta diferenciació d’ambients els pacients poden gaudir del jardí en qualsevol època de l’any, ja que disposen de les pèrgoles tapades pels dies de pluja o les que són descobertes, i així els usuaris poden ser conscients dels canvis en el cicle de vida, les estacions o el curs de l’aigua.
La privacitat dels usuaris és molt important i per això gràcies a les formes corves dels camins s’aconsegueix la creació d’espais diferents els uns dels altres on les persones poden gaudir del jardí sols o acompanyats. El creixement vertical de les plantes és un altre factor que ajuda a que les persones puguin trobar refugi.
Aquests espais de porxos disposen de testos amb vegetació on les plantes enfiladisses creen àmbients de transició entre la naturalesa i l’arquitectura, a més dels estímuls positius que es transmeten amb la combinació d’olors de les plantes aromàtiques.